Les Radios Lliures de Barcelona tenim una història de 30 anys. Van néixer durant la transició, sota la creença que la llibertat d’expressió seria una realitat després de 40 anys de dictadura, amb emissors autoconstruïts i fent de l’autogestió una pràctica d’alliberament de l’expressió del carrer, de les veus de la gent. Durant aquests 30 anys, la persecució ha estat contínua. Tancaments, segrest d’equips, usurpació de dial per part d’emissores comercials, públiques i privades, sancions administratives de totes les administracions. El poder encara no entén com hem sobreviscut sense fonts de finançament, sense un marc legal que ens protegeixi i amb l’assetjament continu de les iniciatives mercantils. Ara, la pressió és màxima i els poders públics i fàctics estan determinats a fer-nos fora del dial. Sancions per desenes de milers d’euros, embargaments, avisos de tancament dels centres emissors, interferències de ràdios comercials pirates amb la connivència de la Generalitat de Catalunya. La interferència des de fa prop de 2 anys Radio Pica/ Bronka per Mola FM, subvencionada amb més de 240.000 pel govern tripartitde la Generalitat, la interferència de Radio Línea IV per Rock’n’Gol i l’obertura d’expedient de tancament de Contrabanda FM que, sota l’excusa de netejar el Carmel, ha iniciat l’actual Direcció General de Mitjans Audiovisuals són només una mostra de l’esforç (inútil) que estan fent per fer-nos callar. Ni tansols recorden les seves pròpies lleis: “Es reconeixen i es protegeixen els drets: a. A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció […]”. Article 20 de la Constitució Espanyola. “1.La prestació de serveis de comunicació audiovisual per part d’entitats privades sense ànim de lucre es beneficia d’una reserva d’espai públic de comunicació, atenent la contribució que facin a la realització de finalitats d’interès general i de manera proporcionada a aquesta contribució. […] 7. La reserva d’espai públic de comunicació correspon: a) Als plans tècnics, si l’espai radioelèctric ho permet, d’acord amb les condicions i el procediment establerts per reglament. Aquesta reserva no pot comportar cap contraprestació econòmica. b) Als distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual. Com a obligació de servei públic, aquests han de reservar un 5% de llur oferta a serveis de comunicació sense ànim de lucre. Aquesta reserva no pot comportar cap contraprestació econòmica. Article 70 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de comunicació audiovisual de Catalunya. Per nosaltres està clar, les ràdios lliures som una molèstia per al govern, per a les emissores comercials públiques i privades i també per als poders fàctics. Denunciem la injustícia i la corrupció i ens informem d’allò que la premsa oficial ens amaga. Lluitem contra el racisme, la xenofòbia, la discriminació, els abusos de la patronal i de les administracions, contra el sexisme i la precarietat, donem difusió de la lluita social, de les alternatives i dels esdeveniments populars. Tot això els molesta, però no deixarem de fer-ho. L’atac a les ràdios lliures forma part de l’onada repressiva que estem vivint. Denúncies contra mitjans escrits per denunciar les irregularitats en sanitat, detencions arbitràries d’activistes i sindicalistes; l’intent de silenciar les nostres veus és indiscriminat, però no se’n sortiran perquè nosaltres tenim quelcom més fort que els diners, la solidaritat entre nosaltres. La gent que no vol que es parli per les ràdios lliures, que s’escrigui en mitjans alternatius i que es canti una cançó diferent és la gent que no vol que es parli, l’escrigui i es canti. Per tots aquests motius cal seguir defensant i lluitant per les ràdios lliures. Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya Barcelona, 15 de juny de 2012